dimecres, 19 de juny de 2013

Sense ficció

Ahir, mirant Sense ficció, no vaig poder evitar recordar el que em va explicar una bona amiga ara fa un any. Resulta que a classe d'alemany havíem de llegir unes fotocòpies, i jo, fidel als meus principis, vaig escanejar els apunts enlloc de comprar-me'ls. Aquesta bona amiga que he dit abans anava a una altra classe i li vaig enviar el document perquè també el necessitava i, li agradi o no, en el fons també compartim principis.
I doncs, la meva amiga li va explicar a una amiga seva de la classe que jo ho havia escanejat. Es veu que es van posar a parlar del tema i li va dir que jo no només ho havia escanejat, sinó que a més havia treballat fent d'"escanejadora" i que a sobre tenia un blog que es deia escanejant. Com veieu, la broma només havia fet que començar.
Ara tornem a fer un viatge en el temps i ens situem a ahir al vespre, al meu menjador de casa, jo mirant Sense ficció i sentint-me identificada veient com hi havia gent que escanejava llibres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada